Associació Joan Ponç - Autobiografia

		Joan Ponç va néixer a Barcelona l’any 1927. Va estudiar pintura amb el mestre Ramon Rogent. L’any 1948 va fundar la revista Dau al Set, conjuntament amb Joan Brossa, Modest Cuixart, Arnau Puig, Joan-Josep Tharrats i Antoni Tàpies, que va significar el ressorgiment de l’impuls creatiu en la decaiguda Barcelona de postguerra. Descontent amb els cercles artístics catalans, el 1953 va traslladar-se al Brasil. Va instal·lar-se a Sao Paulo, on la seva pintura va fer-se més hermètica i depurada. El 1962 va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Cadaqués. A partir d’aquest moment, la seva obra va tenir una forta presència en els circuits artístics nacionals i internacionals i va obtenir el reconeixement del públic i la crítica. El 1984 va morir a la seva casa de Saint Paul de Vence (França). Ponç va mantenir un intercanvi fecund i durador amb el poeta J.V. Foix, que va donar lloc a obres tan singulars com “La pell de la pell” (1970) i “97 notes sobre ficcions poncianes” (1974). Va ser justament J.V.Foix qui, el 1946, li va suggerir el canvi de la “s” final del seu cognom per la “ç”. La fidelitat a uns plantejaments que s’allunyaven dels corrents dominants de l’època van situar Ponç al marge dels discursos artístics oficials. La seva obra sembla feta sota la clarividència d’una certa crisi existencial permanent. El seu univers pictòric és coherent i configura un món simbòlic intel·ligent, poètic i complex. La perspectiva del temps referma la rellevància i l’excepcionalitat del treball de Ponç, com també la intensitat de la seva veu i la necessitat del seu redescobriment.
		Jordi Carulla-Ruiz
		Associació Joan Ponç